La pedra, el cos, el buit. Diàlegs essencials

“La bellesa és un concepte que emana sempre de la realitat”
(‘Elogi de l’ombra’, Junichirô Tanizaki).

‘The stone, the body, the vacuum. Essential dialogues‘, story based on the essence of the construction technique of dry stone, where the key lies in the balance determined by the relationship of the stones that, between their folds and natural surfaces, generate the body of a hollow union, fragile spaces that draw a solid framework of fine lines, stone to stone, fold to fold, body to body.

‘La pedra, el cos, el buit. Diàlegs essencials’ és una treball plàstic i conceptual que reflexiona sobre la necessitat de construir camins de pau i de vida a través d’un relat basat en el diàleg del cos amb l’essència de la tècnica artesanal i ancestral de la pedra seca, on la clau està en l’equilibri determinat per les superfícies naturals de les pedres que, a través de la interacció amb la infinita diversitat de les seves formes, generen el cos d’un buit d’unió; espais d’equilibri que van dibuixant un entramat sòlid de fines línies, pedra a pedra, plec a plec, cos a cos.

El cos de la pedra‘, ‘El cos del buit‘ i ‘Els cossos i els seus buits‘ són les tres peces que participen d’aquest relat de transformació col·lectiva.

  1. El cos de la pedra, on tot comença. Resseguint la seva superfície, establint un vincle, emmotllant el fil de plata forjat, adaptant les seves superfícies, cos a cos, plec a plec, iniciant el relat d’un somni…

1. El cos de la pedra.
Polsera, escultura, instal·lació.
Materials: pedra, plata.
Tècnica: forja.
Suport: plata platinada.
Any: 2022.


2. El cos del buit, amb formes tan diverses com les superfícies naturals dels cossos de les pedres que el conformen. Un fragment, una unió per fusió, coure i plata, espai d’equilibri.


2. El cos del buit; espais d’equilibri
Penjoll, joia-escultura.
Materials: coure, plata.
Tècnica: unió per fusió. Estructura buida. El fil de plata passa per dins i el penjoll es pot portar de diverses maneres. Aquest sistema també permet transformar la peça en una joia-escultura deixant en suspensió el cos del buit.
Any: 2022.

3. Els cossos i els seus buits, la peça que tanca la trilogia del relat d’un canvi, una joia col·lectiva. Les superfícies del cos de les pedres, infinitament diverses, conformant el cos del buit, espais d’equilibri creixent, necessari per construir camins de vida, somni personal i col·lectiu. Anelles forjades de plata, plecs i torsions, unió de superfícies, soldant una a una, cos a cos . I com a pedres, fem nostra la seva diversitat, ocupant l’espai dels seus cossos, configurant el cos del buit amb els nostres, trobant espais d’equilibri essencials, construint camins de pau i de vida.

3. Els cossos i els seus buits.
Anell múltiple, joia col·lectiva, joia-escultura.
Materials: plata.
Tècnica: forja i soldadura.
Mides: 45x25x5cm
Any: 2022.
Inici d’una estructura per ser portada de manera col·lectiva.

Relat que es podrà veure al Museu Molí Paperer de Capellades dins l’exposició col·lectiva organitzada per l’ A-FAD ‘Plecs superficials – Superfícies plegades’, del 14 de maig al 31 de juliol de 2022.

PRORROGADA FINS EL 31 D’AGOST